Nova revisió científica analitza la connexió entre immunitat i alteracions cognitives post‑COVID

L'equip de recerca de psiquiatria molecular del grup Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus (MERITT) de Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu (PSSJD) ha participat en una revisió científica publicada recentment a la revista International Journal of Molecular Sciences, titulada "Cognition, Cytokines, Blood-Brain Barrier, and Beyond in COVID-19: A Narrative Review". Aquesta publicació analitza de manera exhaustiva com la infecció per SARS-CoV-2 pot afectar la funció cognitiva a través de mecanismes immunològics i alteracions de la barrera hematoencefàlica.

L'estudi, portat a terme per investigadors de diverses institucions internacionals, inclou a la investigadora Belén Ramos de l'IRSJD com a una de les autores principals, i aporta una síntesi actualitzada de la literatura científica disponible sobre els mecanismes que vinculen la resposta inflamatòria amb les alteracions cognitives observades en pacients amb COVID-19 en fases agudes i post-agudes de la malaltia.

La primera autora de la revisió és la professora Titular de la Universitat Autònoma de Barcelona Ana Barajas, clau per organitzar temporalment com son els perfils d'alteració cognitiva post-COVID e integrar aquesta informació amb la prevalència de aquestes seqüeles post-COVID-19, factors de risc, impacte social i possibles abordatges terapèutics en aquestes persones segon la fase de la malaltia.

Entendre la connexió entre cervell i immunitat

La revisió destaca com diversos tipus de citocines -proteïnes clau del sistema immunitari- poden romandre elevats més enllà de la fase inicial de la infecció i estar associats amb deteriorament cognitiu persistent. També revisa evidències de com la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica podria contribuir a l'entrada de molècules inflamatòries al cervell, amb possibles implicacions pel funcionament dels circuits neuronals a llarg termini.

"Aquesta publicació posa de manifest la complexitat de les alteracions cognitives que observem després de la infecció per SARS-CoV-2 i la importància de comprendre els processos immunològics subjacents. La revisió ens ajuda a integrar dades de diversos estudis per avançar en el desenvolupament de marcadors diagnòstics i estratègies terapèutiques que puguin millorar la qualitat de vida de les persones afectades per COVID-19 a llarg termini", explica la investigadora Belén Ramos.

Impacte i futur de la recerca

Els resultats d'aquesta revisió científica aporten una base sòlida per a futures línies de recerca centrades en:

• Identificar biomarcadors específics d'afectació cognitiva post-COVID-19.
• Analitzar la durada i evolució de les alteracions del sistema immunitari,dany neuronal i de la barrera hematoencefàlica.
• Desenvolupar estratègies terapèutiques personalitzades per a pacients amb seqüeles cognitives prolongades.

La participació de l'IRSJD en aquest treball reflecteix el compromís del centre amb la recerca de qualitat en salut mental i neurociència, així com la seva contribució a comprendre millor les conseqüències a llarg termini de la pandèmia